Normalització terminològica

La normalització és el procés de fixació i difusió de les denominacions catalanes dels nous conceptes d’especialitat, especialment els que presenten alguna complexitat de tipus lingüístic (manlleus d’altres llengües, calcs poc adequats, denominacions poc fixades o dubtoses, etc.), i dels criteris generals aplicables a la creació de nous termes.

L’òrgan responsable de les decisions de normalització és el Consell Supervisor, integrat per membres de l’Institut d’Estudis Catalans i del TERMCAT, i per experts designats conjuntament per aquestes dues institucions. El Consell Supervisor es reuneix periòdicament per a estudiar els dossiers corresponents als casos terminològics que s’han d’aprovar. Participen també en les decisions de normalització altres experts dels àmbits a què pertanyen els termes i altres organismes relacionats amb la terminologia, atès que la normalització és un procés basat en la col·laboració i el consens de diferents agents.

Termes normalitzats

Durant l’any 2022 s’han fet 14 reunions del Consell Supervisor i s’han normalitzat 272 termes d’àmbits diversos.

14 reunions del Consell Supervisor
272 termes normalitzats

Exemples de termes normalitzats durant el 2022:

  • Botànica: sèseli de Farreny o sèseli del cap de Creus
  • Ciències de la Vida i de la Salut: biologia alternativa, endofuita, immunitat adaptativa, immunitat entrenada, immunitat innata, patogènesi
  • Ciències de la terra i Meteorologia: llamp núvol-núvol, traçador, nit roent, nit tòrrida, nit tropical
  • Comunicació i Cinema: biopic, programa de telerealitat
  • Dansa: ballotté, brisé, écarté, fondu, jeté
  • Economia: capacitat contributiva, compra per pànic, detallista o minorista, economia de baix contacte, finançament col·lectiu mixt, inversió d’impacte social, intel·ligència de negoci
  • Esports: canvi de direcció, cistella decisiva, revisió instantània, videoarbritratge
  • Informàtica i Tecnologia: aplicació de fons, aplicació frontal, big data o dades massives, dades de primera font, galeta de tercers, governança de dades, informàtica a la boira, rèplica digital
  • Ornitologia: junco dels volcans, piranga alablanca
  • Seguretat alimentària: biomagnificació, brot d’origen alimentari, contaminació creuada, malaltia transmesa per aliments, reacció adversa a aliments
  • Hoteleria, Lleure i Turisme: gestió d’ingressos, hora feliç, interval de reserva, joc d’escapada, turismofòbia
  • Sociologia: cites ràpides, cohabitatge, cotreball, fes-t’ho tu, revisita

Destaquen especialment els termes dels àmbits la dansa, les TIC i l’economia i l’empresa.

Aquest any també s’han revisat algunes decisions preses en anys anteriors que s’ha detectat que requerien actualització. És el cas, per exemple, dels termes gestió d’ingressos i programa de telerealitat.

Distribució temàtica general dels termes normalitzats durant el 2022

Procedència diversa dels termes

S’ha vetllat per donar cabuda tant a termes procedents de productes terminològics sectorials en què treballa el TERMCAT com a termes procedents del Servei de Consultes (de sectors diversos i sovint d’àmplia divulgació) i a termes fruit de la detecció de neologia (interna o bé vinculada a col·laboracions o a projectes específics com és el cas del butlletí Recercat o de Guaita terminològica).

Procedència dels termes normalitzats

 

Recopilació de dades d’ús i etiquetatge lingüístic de les formes normalitzades

Com en anys anteriors, s’han continuat incorporant en els dossiers de normalització, a partir dels resultats de la cerca a Google, dades d’ús sobre les diferents denominacions catalanes que es valoren per a cada terme i sobre els equivalents en altres llengües. Són dades útils per a la presa de decisions i per a avaluar en el futur l’evolució i la implantació de les diferents formes.

Igualment, s’ha donat continuïtat a la tasca d’etiquetatge lingüístic dels termes normalitzats d’acord amb el motiu de normalització, el mecanisme de creació lèxica i el tipus d’intervenció. Aquest etiquetatge és consultable des de la Neoloteca.